6. MANIFESTACIONS DE LA GEODINÀMICA INTERNA A RELLEU TERRESTRE.

TEMA 12

Les forces internes de la Terra són les causants de la formació de les serralades. Aquestes forces deformen les roques i formen plecs, o les trenquen i produeixen  diáclasis o falles.

6.1 Les serralades 

Les serralades són cadenes muntanyoses formades per roques magmàtiques, sedimentàries i metamòrfiques.

1. Quan xoquen una placa oceánica i una placa continental: Una placa oceánica s’enfonsa davall d’una placacontinental i es formen serralades a les vores dels continents, com els Andems. La placa descendent  s’enfonsa i es creen magmes que ascendeixen i formen volcans.
2. Quan xoquen dues plaques continentals: Es formen les serraledes a l’interior dels continents, com l’Himalaia. No hi ha enfonsament d’una placa davall de l’altra, i la zona de xoc els materials es deformen i hi origen les serralades.   

6.2 Les roques es deformen

Les forces horitzontals  que espenten les paques i les verticals que eleven l’escorça deformen les roques superficials.

D’aquestes forces, les roques poden respondre de dues maneres  diferents: plegant-se i formant plecs, o trencant-se i forment diàclasis i falles.

Els plecs

Els plecs són ondulacions que es produeixen quan actúen forces que defoemen les roques sense arribar a trencar-les.

5 LES ROQUES METAMÒRFIQUES

TEMA 12

5.1. Origen de les roques metamòrfiques

Les roques metamòrfiques procedeixen d'altres roques. El procés que les genera s'anomena metamorfisme.

El metamorfisme

Es produeix metamorfisme quan estan enterrades a una gran profunditat i estan afectades per un magma calent i exposades a temperatures elevades, o bé quan estan someses a molta pressió.

En les noves condicions de pressió i temperatura, els minerals que componen les roques deixen de ser estables i produeixen una sèrie de reaccions químiques que es formen en altres minerals.

El metamorfisme es fa lentament, si la presió i la temperaturaaugmenta, s'origina una roca magmàtica.

Moltes roques metamòrfiques tenen una característica comuna: els seus minerals estan disposats segons plans paral.lels. Aquesta característica sanomena foliació i és deguda a la presió.



5.2.Procedència de les roques metamòrfiques

Les roques metamòrfiques procedeixen de les argiles, les més abundabts, són les pissarres, els esquists i els gneissos; els marbres procedeixen de les calcàries, i les quarsites, dels gresos.

Es forma una roca o una altra segons la intensitat del metamorfisme a què estan sotmeses les roques sedimentàries.

4. LES ROQUES MAGMÀTIQUES.

TEMA 12

4.1. Formació de les roques magmàtiques

Les roques magmàtiques o ígnies es formen a partir del magma. Segons el lloc on es forme el magma, hi ha tres tipus: plutòniques, subvolcàniques i volcàniques.

Les roques plutòniques

Les roques plutòniques es formen quan el magma solidifica a l’interior de la Terra.

Els granits són les roques plutòniques més abundants i  contitueixen la part més gran de l’escorça continental.

Les roques subvolcàniques

Les roques subvolcàniques es formen quan el magma puja a la superficie per fractures o clevills i solidifica al seu interior; això origina unes masses volcàniques més importants són les pegmatites.

Les roques volcàniques

Les roques volcàniques s’originen quan el magma arriba fins a la superficie i solidifica en capes molt extenses anomenades colades. Les roques volcàniques més abundants són: els basalts i les andesites.

4.2. Com podem saber l’origen d’una roca magmàtica?

S’anomena textura la relació que hi ha entre els components d’una roca. Les textures principals de les roques magmàtiques són les seguents:

·    Una roca presenta textura granulada quan està totalment constituïda per grans i forma un mosaic.

Les roques plutòniques.

·    Una roca amb textura porfírica està formada per grans cristalls englobats en una matriu microcristal.lina o vítria.

Les roques volcàniques i subvolcàniques.

·    Una roca amb textura vítria està formada exclusivament per vidres.

Les roques volcàniques.

3. ELS TERRATRÈMOLS

TEMA 12

3.1 Els Terratrèmols

Els terratremols, o sismes, són tremolors I sotracs del sòl que acostumen a durar entre uns quants segons I uns quants minuts.

El focus del terratrèmol, anomenat també hipocentre, és el punt de l´interior de la terra on s'origina el terratrèmol.

L´epicintre és el punt de la superfície terrestre situat sobre l´hipocentre.

3.2 Per què es produeixen Terratrèmols?

Hi han 2 tipus de terratrèmols, tectònics i volcànics. Es diferencien per la causa que els origina:

• Tectònics: es produixen a causa de ruptures o d'esgarraments i friccions de masses rocoses.
• Volcànics: es fan per el moviment del magma del subsòl o per erupcions volcàniques molt explosives. Es produeixen prop dels volcans.

3.3 Les zones sísmiques de la terra.

• En les zones de subducció, on dues plaques s'apropen i una esvara per davall de l'altra. 
• Al llar de grans falles, on dues plaques esvaren lateralment.
• En les dorsals centreoceàniques, com a conseqüència dels moviments de separació de plaques.

3.4 Els Sismògrafs

Aquestes ones són captades per uns instruments molt sensibles anomenats sismògrafs i queden enregistrades en uns gràfics anomenats sismogrames.

3.5 Els sistemes submarins i els tsunamis.

Quan un terratrèmol té lloc al mar s'anomena sisme submarí i produeix una ona sísmica anomenada tsunami.

2. ELS VOLCANS.

TEMA 12

2.1. Els volcans. 

Es formen quan el magma  puja a la superfície .En les erupcions  es produeixen explosions quan el magma allibera els gasos. I ix la lava a l’exterior, en forma de colades i es refreda.

2.2. Materials expulsats per volcans.

El volca expulsa:

• Gasos: fa que la lava n’isca. En el gasos hi ha diòxid de carboni, clorur d’hidrogen, gasos de sofre y clor. Alguns son combustibles i altres son tòxics.
• Laves: son els productes líquids expulsats pels volcans. Lava molt fluida es que te crater del volca i desborda es que te colades i avancen ràpidament pels vessants i ocupen grans extensions. L a lava es tan viscosa que solidifica a la mateixa ximenera i origina una estructura anomenada dom , que n’obstrueix l’eixida.
• Piroclasts: son materials que quan son expulsats pel volca solidifiquen totalment en l’aire. Es classifiquen segons les dimensions , bombes :arriben a fer 30cm de diàmetre i en lapil·lis i   cendres que son molts fines i lleugeres.

2.3. On es formen els volcans?

Estan situats als límits de les plaques i abundants en les zones següents :

• On se separen dues plaques i ix magma del mantell. Es formen  grans relleus oceànics anomenats dorsals centreasiàtiques.
• En les zones de subducció on s’apropen dues plaques i una de les quals s’enfonsa al mantell. Hi ha volcans a l’interior de les plaques,  als anomenats punts calents.

1.MANIFESTACIONS DE L'ENERGIA INTERNA.

TEMA 12

1.1. La temperatura a l’interior de la Terra.

El calor interna de la Terra és produïda per diversos factors com el calor que es va acumulant durant la formació del planeta y les reaccions radioactives.

1.2. Conseqüències de la pèrdua de calor

La Terra emet constantment calor cap al exterior , com el magma .El magma està format per roques foses que es troben a temperatures molt elevades. Que arriben a la superficie formant volcans. Les roques del mantell també es desplacen horitzontalment. Aquest moviment determina el relleu terrestre.

1.3 La superficie terrestre està dividida en plaques.

La superficie terrestre és rígida i freda. Està dividida en grans peces o blocs irregulars anomentats plaques litosfèriques.

Les plaques són de formes i extensions diferents i tenen uns 100km de gruix.

Les zones situades entre les plaques són les més actives de la Terra. En aquestes zones hi ha molts volcans.

Les plaques es desplaçen lentament per damunt del mantell, es a concequència del moviment de les masses de magma a l’interior de la Terra i és el causant dels fenomens geològics.

4. RELACIONS TRÒFIQUES EN ELS ECOSISTEMES.

TEMA 11

4.1 El recorregut de la matèria i l'energia.

Els éssers vius tenen diferents funcions. Segons aquesta funció , podem distingir diversos grups :

Productors : éssers autòtrofs que fabriquen matèria orgànica a partir de inorgànica. Plantes, algues , bacteris fotosintètics ..  

Consumidors  : essers heteròtrofs obtenen matèria orgànica a partir de la dels productors. Hi ha dos grups:


Herbívors o primaris :

El cérvol, el conill , la gasela...

Carnívors o secundaris :

L a rabosa  o el teixó.

Depredadors o terciaris :

El llop , àguiles ...

Descomponedors  : certs bactèries,  fongs... S’alimenten a partir de reste de matèria orgànica. Son  fonamental per a l’ecosistema per que converteixen la orgànica en inorgànica para que els productors els utilitzen.

3. ELS FACTORS BIÒTICS.

TEMA 11

3.1.Els factors biòtics

Els factors biòtics sòn les relacions que es produixen entre els éssers vius.

• Les relacions intraespecífiques entre els individus de la mateixa espécie.

• Les relacions interespecífiques entre individus d’espècies diferents.

3.2 Relacions intraespecífiques 

La seua finalitat ésla protección de les cries

• Familiars : són les que s’originen en un grup familiar constituït per un dels dos progenitors.

• Gregàries : són associacions d’organismes que es desplacen junts,com els estols d’aus.

• Colonials : viuen íntimament units,com els coralls.

• Socials: s’hi estableix una jerarquia i una distribució de tasques, com les abelles.

3.3 Relacions interespecífiques

Competència :es dóna quan dos organismos competeixen pel mateix recurs.

Depredació: És la relació en la qual un organismo anomenat depredador en mata un altre,anomenat presa,per a poder-se alimentar.Com les àguiles.

Es creen relacions ques’anomenen relacions alimentàries o tròfiques.

Simbiosi 

La simbiosi és una relació o asociación permanent entre individus obtenen un benefici mutu.

• Mutualisme:és una relació en la qual ambdues espécies es beneficien mútuament,per ejemple els bacteris que son capaços de transformar el nitrogen atmosfèric.

• Comensalisme:és una relació en la qual una espécie se’n beneficia i l’altra ni se’n beneficia ni en resulta perjudicada,com el peix pallasso.

• Parasitism: en aquest cas, una espécie se’n beneficia i l’altra en resulta perjudicada,com el paràsit.

2.ELS FACTORS ABIÒTICS.

TEMA 11

2.1.Com afecten els factors abiòtics els éssers vius?

Els factors ambientals condicionen la distribució, la mesura, el nombre I fins i tot per a reproduir-se dels éssers vius.
· Els factors climàtics, com ara la temperatura, les precipitacions i la humitat.
· Els factors físics i químics, com són la llum, la salinitat, la pressió i la concentració d’oxigen  en el medi
  aquàtic o aeri.
· Els factors relacionats amb el sòl o edàfics, com, per exemple, el tipus de roca I els materials que el      formen.

2.2.Factors climàtics

El clima és el factor ambiental més important per als organismos terrestres. La temperatura i les precipitacions, els principials agents climàtics, determinen la distrubució dels diferents ecosistemes terrestres.
La taigà, o bosc de coníferes, es desenvolupa en zones molt fredes del nord, metre que els boscos caducifolis són característics de clima continental.
La temperatura influeix sobre altres processos biològics com la floració, la metamorfosi, les migracions, la hibernació i la sudoració.

2.3.Factors físics i químics

La llum
La llum és un factor molt important per a la distribució del organismes que fan la fotosíntesi.
Les plantes capten la màxima quantitat de llum. D'orientar les seues fulles cap a la llum (tropismes).

L'oxigen
L'oxigen es troba a l'aire i, en una poporció més petita, dissolt a l'aigua. A més de la llum i la sanitat, l'oxigen és un dels factors que incideixen més en la distribució i les característiques dels organismes.

2.4.Factors edàfics

Les característiques del sòls desenvolupament de la vegetació i els ecosistemes que es troben en un lloc determinat.
Segons el seu grau de desenvolupament, un sòl pot ser immadur, o horitzons, plantes creixen malament, la vegetació es desenvolupa fàcilment.

1.EL MEDI AMBIENT NATURAL.

TEMA 11

1.1. L´energia del sol i la vida

Existix vida al planeta Terra, per unes característiques especifiques.
L'ecosfera: hipotètica zona situada al voltant de qualsevol estrela, fa que hi haja una temperatura adequada.
L´aigua de la Terra  s´evapora i formara l´atmosfera.
La zona del planeta està habitada pels éssers vius i s´anomena biosfera.



1.2 Què és un ecosistema?

Ecosistemes  una zona determinada on les condicions ambientals permeten el desenvolupament d’un organisme.
El medi físic en el que està un ecosistema s’anomena biòtop.
Les dimensions d’un ecosistema són molt variables, els ecosistemes es divideixen en aquàtics i terrestres.

1.3 Factors  d’un ecosistema.

·Factors abiòtics, són tots els factors ambientals d’un ecosistema. En el medi aquàtic els factors ambiental més importants són: la llum, la salinitat I la pressió. En el medi terrestre són: el tipus de sòl, la temperatura, la humitat i la il·luminació.

·Factores biòtics, són les relacions entre els éssers vius. Les relacions són les que s’establixen per a alimentar-se, defensar-se, reproduir-se…